LOCOMOTORA POWER POINT
1.- Localització i Presentació : Caves Codorniu, Sant Sadurní d’Anoia i Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Has de fer una
presentació en PPT (al drive). En ella has de posar la següent informació
PRESENTACIÓ
|
Activitat:
sortida de …
Data I hora:
Què anem a fer?
Llocs que visitarem?
Què cal portar?
(veure el full de la sortida)
|
CAVES
CODORNIU
|
·
Ciutat , comarca, capital de comarca.
·
Data i hora
·
Adreça
exacta
·
A quina
distància està de Terrassa (km)
·
Carretera o
autopistes que es poden agafar
·
Imatges de
Codorniu
|
MUSEU DEL FERROCARRIL
|
* Municipi, comarca, capital de la comarca.
* Data i hora
* A quina distància està de Caves Codorniu
? (km)
* Per quina carretera o autopista s’hi pot
anar?
* Imatges del llocs a visitar.
|
DINAR
|
·
Lloc on anem a dinar. Ciutat, comarca,…
·
A quants km
està del Museu del Ferrocarril?
·
Calcula els
km totals de la sortida
|
2.-
CODORNIU A LA PREMSA. Llegeix la notícia de La Vanguardia del dia 20 de febrer de 2015
sobre Codorniu i respon:
- Quant va facturar Codorniu al 2014? Han guanyat o han tingut pèrdues?
Va facturar 218 milions d’euros, un 3,8% menys. Han tingut 4,7 milions
d’euros de benefici.
- Qui és el director general?
Javier Pagès
- Quin % de vendes fa Codorniu a Espanya?
Fa un 53% de les vendes totals.
- A quins
països exporta Codorniu els seus productes?
A Estats Units, Regne Unit, Bèlgica, Japó, Brasil, Argentina i Alemanya.
- Quin any va ser el que van facturar més?
Quina quantitat? La crisis ha afectat
l’empresa?
Al 2007 – 2008. Las ventes van ascendir a 248 milions. La crisis ha
afectat, des de l’inici d’aquesta, la facturació ha caigut un 12%.
3.-
PÀGINA OFICIAL CODORNIU. Els
orígens del cava Codorniu:
SOM CODORNIU:
Els
Orígens i explica què va passar
als anys:
1551-1659 – 1872- 1898 –
1915 – 1959 – 1976- 1984 – 2002 – 2010 –
2014.
1551 : Es el document
més antic que ja confirma l’activitat vitivinícola de Jaume Codorniu.
1659 : Es el dia de
matrimoni d’Anna Codorniu i Miquel Raventós. L’Anna va ser l’última descendent
de Jaume Codorniu que va portar aquest cognom. Una unió de dues sagues de
viticultors que va establir els fonaments del nostre celler.
1872 : Josep Raventós es
converteix en el pioner i creador del cava. L’any 1872 va elaborar les primeres
ampolles de vi escumós del nostre país utilitzant el mètode tradicional.
- 1898 : Manuel
Raventós, visionari en el món de la publicitat, va convocar un concurs de
cartells per donar a conèixer els nostres caves. Artistes modernistes de la
categoria de Casas, Utrillo, Tubilla i Junyent van participar en aquesta
iniciativa.
1915 : El 1915, vint
anys després d’haver-se iniciat, finalitza la construcció de les noves caves,
un dels exemples més destacats d’arquitectura civil modernista i símbol del
nostre esperit emprenedor.
1959 : El 1959, coincidint
amb les primeres emissions de Televisió Espanyola, Codorniu llança el primer
anunci de televisió.
1976 : Les nostres
caves, una obra clau del modernisme català, reben el màxim reconeixement
després que el rei Joan Carles I les declari Monument Historicoartístic
Nacional.
- 1984 : Neix Anna de Codorniu, el nostre cava
més emblemàtic i el primer cava que incorpora la varietat Chardonnay. Anna és
un tribut a La Pubilla i l’última hereva del cognom Codorniu
2002 : Neix el primer
cava rosat 100% elaborat amb la varietat negra Pinot Noir. Una nova revolució
en el món del cava.
2010 : El primer cava
blanc elaborat amb la varietat negra Pinot Noir. Un cava excepcional per als
paladars més exigents.
2014 : El nou llançament
de Codorniu homeneja la historia del cava, inspirant-se en el modernisme y el mètode
tradicional
Iker soto pikon
4.-
SOM CODORNIU:
- Viticultura
i elaboració.
* Què és la D.O. Penedès?
És una denominació d’origen espanyola que pren el seu nom de la regió
catalana del Penedès.
* Com és l’àrea de conreu?
És de 27542 hectàrees, comprèn 47 termes municipals a sud de la província
de Tarragona.
* Quina és la varietat de raïm que es conrea al
Penedès? Macabeu, Xarel·lo i Parellada.
5.- SOM CODORNIU: Viticultura i elaboració:
La nostra ELABORACIÓ.
- Què és
la verema? Quan es realitza?
S’inicia a finals d’estiu. Durant la verema, cada parcel·la i cada varietat
es recull en el moment just de maduració. Les varietats més primerenques, com
la Chardonnay, es recullen al mes d’agost, les varietats tradicionals, al
setembre i inicis d’octubre.
- Què es fa a l’entrada i premsat?
El raïm es premsa lleugerament i se n’extreu només les aromes i els sabors
més delicats per obtenir el most flor.
- Què és la Primera fermentació?
El most es transforma en vi base i vi jove molt aromàtic.
- Què és el Cupatge?
Es barregen els vins per obtenir una combinació adequada.
- Què és la Segona fermentació?
S’afegeixen llevats. Aquests fan que tingui alcohol.
- Què
és la Remoguda i degollament?
Es remouen les ampolles per conduir els llevats al coll de l’ampolla. Es
congela i es treuen els llevats.
- Què és el Segellat? Quan tanca
l’ampolla un cop tret els llevats.
6. Tots els CAVES CODORNIU actuals.
- Digues els diferents caves que fa
Codorniu actualment.
Gran Codorníu Gran Reserva, Jaume Codorníu Gran Reserva,
Reina María Cristina Blanc de Noirs, Gran Codorníu, Codorníu Non Plus Ultra,
Gran Plus Ultra Pinot Noir, Gran Plus Ultra Chardonnay,
7.- Notícies TV sobre
l’empresa Codorniu. L’empresa més antiga d’Espanya.
Entrevista a Mar Raventós. Presidenta de Codorniu. (11’)
Escolta l'entrevista a Mar Raventós, Presidenta de l'empresa Codorniu.
-
Cotitza en borsa Codorniu?
-
No i durant els tres pròxims anys no ho farà, però no
neguen que més endavant hi hagi possibilitat de que això passi.
-
Què suposa la Campanya de Nadal per Codorniu? Quin
% suposa?
-
Suposa un 45% de les vendes de tot l’any a Espanya.
-
Quantes bodegues té Codorniu?
-
Té 11 bodegues, 1 a Argentina, 1 a Estats Units i 9 a Espanya.
EL
MUSEU DEL FERROCARRIL DE
VILANOVA
I LA GELTRÚ.
EL
MUSEU DEL FERROCARRIL, UN ESPAI PATRIMONIAL SINGULAR.
- Mira el vídeo: El museu del Ferrocarril a vista de dron (3:51) i intenta donar una hipòtesi sobre quin va ser l’ús d’aquest edifici, que avui dia és el Museu del Ferrocarril de Catalunya.
- Què
es feia a les instal·lacions ferroviàries de Vilanova?
El que
es procurava fer en aquestes instal·lacions era les necessitats de
manteniments i funcionament del sistema de traccio a vapor , traccio
que va anar evolucionant alllarg del segle xx
-
Treballaven moltes persones? Quantes? Què feien?
Per
poder fer aquesta feina es necessitava una gran quantitat de personal
.Moltes operacions , avui automatitzades o innecessaries com el
transport i la carrega daigua i carbo l´encesar de les maquines o
del servei de frens , ja que abans no anava tots automatzides com
avui en dia
- Fins
quan va estar funcionant el dipòsit de locomotores?
El
diposi de locomotor de vapor va estar en servei fins 1967, vuit anys
abans que desaparegues la traccio a vapor en les lineas de RENFE
-
Quan van desaparèixer els trens a vapor a RENFE?
Al llarg
de la decada 1950 ja que tot comença a anar una mica mes mecanitzat
i ja descobrin noves coses com la mecanitzacio
Bibliografia:
pàgina 6 (Informació
Museu del Ferrocarril Museu de Vilanova i la Geltrú) (pdf moodle)
SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
Al 2006 prop de
Sicília es van capturar unes 100 tonyines, mentre que al 1864 el nombre era de
14000. Aquesta diferència tan gran es deu a la sobreexplotació de les tonyines
durant aquests anys. A més del nombre també canvien les dimensions, al 1864 les
tonyines pesaven uns 200 kg i tenien 2 metres, però al 2006 només pesaven 30 kg
i eren d’un metre.
La Unió Europea al
veure el que estava passant va interrompre la pesca de tonyines durant un temps
perquè s’estava extingint.
No només està
passant amb les tonyines perquè el pescadors de Barcelona pesquen un 30% menys
que abans, molt menys que fa uns anys.
Al Mediterrani i a
l’Atlàntic es creu que la tonyina desapareixerà d’aquí uns 20 o 30 anys.
Degut a les poques
tonyines que hi ha es paguen 10000 euros a Tokio per cada tonyina capturada. Hi
ha molt poc peix al Mercat de Barcelona que procedeixi del Mediterrani.
Per exemple a
MercaBarna el lluç procedeix de Sud Àfrica, el salmó de Noruega i el meros, les
lluernes, les daurades, els llenguados, els seitons, el llamàntol i el Bacallà
també venen d’altres països.
Les grans zones pesqueres
estan situades a on les corrents marines són més fortes, perquè és on els
peixos aconsegueixen més nutrients.
Un altre exemple de
la desaparició dels peixos es pot veure clarament perquè al 1900 es pescaven 11
tones per km2 mentre que ara a Terranova i al Golf de Cadis només 3
tones.
Si continuem amb la
sobreexplotació de la pesca, en els propers 50 anys la pesca industrial
desapareixerà.
Els problemes del
sector pesquer els podríem dividir en quatre grups: la sobreexplotació, la
contaminació, l’electrònica i la pesca il·legal.
La pesca il·legal
és un gran problema per l’ecosistema marí, ja que utilitzen grans xarxes que
agafen i maten a tot el que atrapen, per això aquest tipus de pesca està
prohibit, però com a tot hi ha gent que ho utilitza.
A l’explotació forestal, un llenyataire que tala arbres no els pot talar
tots, talla la meitat. Aquí si que poden gestionar com deixar el bosc, però a
la pesca il·legal no veuen com deixen el fons.
Ara mateix estan provant una solució per la sobreexplotació pesquera. Han
muntat granges de peixos, però s’han adonat que no és una bona solució. Per aconseguir
un kg de daurades necessiten pescar 10kg de peixos petits i això no els hi surt
a compte. Per intentar reduir això estan investigant per aconseguir alimentar
més amb menys menjar.
Altres solucions són que regulin la pesca il·legal, es prohibeixi i es
multi i marcar un temps en que no es pugi pescar.
Tot i això, segons alguns pescadors, d’aquí 10 o 20 anys la pesca s’acabarà.
Avui parlarem sobre la rierada de 1962
Primer ESO :Firdaous
Zlaoui Ies Torre del Palau
Ciències socials
LA
RIERADA DE TERRASSA : 1962
Durant la nit del 25 de
setembre de 1962 en dues hores va caure una intensa pluja de més de
200 l/m2 sobre la Serra de l’Obac i de Sant Llorenç del Munt que
va provocar un augment del cabal de les rieres de Palau i de Rubí
que va afectar les poblacions de Terrassa, Les Fonts i Rubí. Els
homes el seu treball era construir cases i tot això que va destrosat
de aquella nit , les dones tenian que aprendre a posar injecció a
la gent que estava ferits.
. El
Vallès Occidental, però sobretot Terrassa i Rubí, van viure una
gran catàstrofe. L’especulació del sòl, la urbanització
anàrquica, l’autoconstrucció, la imprevisió, havien situat cases
molt a prop o gairebé al mateix llit de les rieres que envoltaven la
ciutat. La força de les inundacions va fer desaparèixer moltes
d’aquestes cases humils, especialment a la vora de la Riera de les
Arenes, en la majoria dels casos propietat d’immigrants. Com que
era de nit la majoria dels seus habitants estaven dintre casa
descansant.
Les comunicacions telefòniques
de la ciutat van quedar tallades, així com les carreteres que unien
Terrassa amb Barcelon
Franco
GALERIA DE FOTOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada